Història
Alcoletge, l'orígen
L’origen del seu topònim prové de la paraula àrab Al-qulaica, “castell petit” fent referència al castell defensiu del segle X d’origen andalusí, ubicat al turó emblemàtic del Tossal dels Morts.
Els primers vestigis del poblament humà a Alcoletge son d’època prehistòrica, i els localitzen en forma de restes arqueològiques al Tossal de la Nora i al Tossal dels Morts. Alguns dels materials que apareixen en superfície pertanyen a l’edat del Bronze, com fragments ceràmics fets a mà, destrals de pedra, i utensilis de sílex.
D’època Antiga també tenim testimonis en el territori. Durant els treballs arqueològics de condicionament i restauració de les trinxeres de la Guerra Civil del Tossal dels Morts, el 2001-2002, es van identificar fragments ceràmics corresponents a grups d’ibers ilergetes, dels segles IV-I a.n.e.
El Tossal de la Nora, sembla ser que va ser escenari d’alguns dels episodis bèl·lics de la Batalla de Ilerda, per part dels aliats de Pompeu Magne; Afrani i Petreu, contra Juli Cèsar en el context de la Segona Guerra Civil romana, a l’any 49 a.n.e.,
El castell andalusí d’Alcoletge va formar part de la línia defensiva entre Lleida i Balaguer, juntament amb Corbins, Albesa, Menàrguens i Térmens.
El castell no va ser l’únic vestigi que testimonia la cultura andalusina a Alcoletge. La sèquia de Fontanet, situada a la part baixa d’Alcoletge va ser construïda pels àrabs, per regar camps d’arbres fruiters i hortalisses. Aquesta va ser la principal via d’aigua fins al segle XIX, que recollia l’aigua del riu Segre.
Fets històrics
L’any 1120, el governador almoràvit de Làrida, conegut com a Avifelel, Ibn Hilam es va aliar amb Ramon Berenguer IV, enfront del Taifa de Tortosa, en conseqüència va donar al comte barceloní el castell d’Alcoletge, i el de Corbins. En aquest cartulari, apareix un conveni en el qual Ramon Berenguer cedeix i instal·la com a castlà d’Alcoletge i Corbins a Arnau Berenguer d’Anglesola.
Alcoletge apareix com a parròquia l’any 1168 dins la prepositura de Bell-lloc, poble considerat carrer de Lleida. Durant el domini feudal, Alcoletge va estar canviant sovint de mans entre les diverses famílies de nobles i comtes.
Avui en dia, encara podem veure una petjada arqueològica d’aquests segles, en concret al Tossal de la Nora, on s’ha conservat un conjunt de tombes excavades a la roca. Una necròpolis de sis tombes, orientades a l’est, segurament dels segles XII-XIII, però de les quals encara no disposem de més documentació.
Durant els segles XVI al XIX, Alcoletge va viure diferents esdeveniments històrics d’escala global que el van afectar en major o menor mesura.
Alguns dels fets remarcables que van afectar la vida quotidiana del poble a principis del segle XX, van ser l’arribada per primera vegada d’aigua potable del canal d’Urgell, l’enllumenat elèctric i l’arribada de la línia telefònica. El 1917 es va finalitzar la construcció del nou cementeri, i el 1924 es va inaugurar l’escorxador públic.
Durant la Guerra Civil, entre l’abril de 1938 i el gener de 1939, es va establir la línia defensiva del Front del Segre. El municipi d’Alcoletge, situat en aquesta línia defensiva, va quedar sota el control dels militars republicans. Aprofitant el caràcter defensiu del Tossals, l’exèrcit republicà hi va construir una sèrie de fortificacions bèl·liques per defensar el marge esquerra del riu Segre.
